Barraboum del tank

En un comentari fet als bons amics del blog intelecte, els hi prometia la primícia de l’explosió del tanc de Seat, en el bell mig de la plaça de la Vila de Sant Celoni, un matí plujós com no ens mereixíem, però la meteorologia es així.....

De totes maneres i com podeu comprovar més endavant, tant la Colla del Filferro com la del Ferro, hi van posar el suficient “pit i collons” per fer la ballada....

Gràcies a tots, elles i ells....

Vol "hada" vigilant

Poca cosa a dir, molta a pensar.... Us heu fixat com mira cap a baix ?... Son ganes de baixar..... o de que nosaltres provem de pujar i veure el mon d’una altre manera?...

En tot cas, malgrat la invasió per la seva part, semblant a d’altres “invasions” que sovint patim en platges, muntanyes, prats o illes, sempre existirà la bellesa d’un sol exemplar, demostrant que hi ha col·lectivitats mal enteses, igual que individualitats mal compreses

Interval

Em permeto la llicència d’alternar el joc de les endevinalles, per incloure una de les primeres orquídies silvestres que surten, en aquest cas la “orchys fusca”, que la podem trobar (si la busquem molt bé) a prop de les ruïnes d’Empúries, a uns 15 mts. del mar i menys de 6 mts d’alçària. El mes xocant, i referit a aquest canvi climàtic que no ens aconseguim treure de sobre, la vaig començar a registrar per l’abril, mes tard pel març, i ara, a 27 de febrer, ja estaven així de maques. Salut i llarga vida, encara que al final les acabarem trobant al mig de la neu.... o a ple estiu.

Inici del joc....?

Ara si que es ben fàcil, quant un es fa vell, perd la pell.

El que molt sovint passa es que hi han pells i “peles”

A veure si es nota d'on es la “pela” ...

L'instant decisiu

Fins que un bon dia, o una bona nit, va adonar-se de que la vida estava composada de molts “instants decisius”.... En la realitat de l’imatge, un moment abans només hi havia la flor, amb tot el seu color, harmonia i forma; en l’instant següent s’hi havia apropat a menjar, buscar, xafardejar o tant sols mirar una completa forma de vida, que en la següent fracció de temps, ja s’havia descol·locat, desenfocat, desenquadrat i tots els “des” que vulgueu, però que ja no hi era.

L’únic “instant decisiu” va ser aquell en que hi érem tots dos, i amb la suficient agilitat d’entendre que ja no es repetiria de nou....

Desert de gel

Tant embolicat, preocupat i sec era ell i sobretot el seu entorn, que li va ser mol fàcil cor glaçar-se, una d’aquestes nits qualsevol, sense importància, convertint-se en “l’home de gel”, que fugia del desert de gel.....

Irrealitat

Potser avui el dia no només era gris per fora sino també ho era per dintre...

Potser la realitat era tant poc creïble com la imatge, que capfica endevinar que es....

Per cert, algú s’atreveix a identificar-la ? ; pot ser fins i tot seria un joc a proposar, i que ens alegri properes sessions: “Encerta la imatge fantasma”.... Hi pensarem....

Val a dir, que l’entrada d’avui es pot considerar “triple” o trifàsica, com en diríem al matí en anar al bar de la cantonada...

Les Agudes (El cim..... i la tornada)

No hi ha gaires coses mes agraïdes que baixar una muntanya ( no es el mateix que pujar-la), i després, a la poca estona, arran del cotxe, en l’aparcament, quasi al mig de les deixalles (resulta que en el Montseny no hi ha gaires contenidors), trobar-te amb un autèntic prat de flors de neu (galantus nivalis), en plena floració...

Com ja es prou conegut, totes miren cap avall, però resulta que algun capsigrany (de ben segur el de les deixalles), no les va veure, i en va fer coca un parell de centenars, amb la sort (per a mi, no per a la flor), de que una d’elles va restar del revés, i així va deixar veure “tot allò que no ensenyen mai” i que sempre tenen tapat i molt difícil de mirar.... Aprofiteu-ho

Les Agudes (El cim..... i l'arribada)

Diuen que a la segona va la vençuda…. Doncs el dia 17, i desprès de força dificultat, ja que en la part soleia quasi no hi havia neu, peró en l’obaga rondava entre els 50-70 cm. vaig poguer gaudir d’un dia esplendorós, encara que en la imatge l’efecte del polaritzador la mig converteixi en nit (La noche americana, de J.Truffaut, ja se sap)…. Aquesta va ser la darrera empenta per arribar a dalt, i el motiu de la foto (je, je) no era altre que recuperar el ritme respiratori, perdut en l’hora i mitja anterior..

Star Wars

Un gran cúmul estel·lar, un allau de galàxies llunyanes, l’explosió d’una supernova……

Només uns petits fongs del cafè en una superfície plàstica.

Tal com deia Paul Elouard “Hi han d’altres móns, però estan en aquest”

Estel·lats

Diuen sovint que els estels només es troben en el cel, en una nit fosca i sense quasi cap mena de contaminació llumínica...

Heus aquí que també hem sigut capaços de trobar-ne ben aprop, en el Montseny, en el llac gran o embassament, i el més important, a ple dia, quan impera la intuició i la sensibilitat...

Segona impresió

Diuen que no per molt matinar llustreja més aviat...

Si que molts cops el fet de ser el primer, no es el mateix que quant ja es troba la multitud...

Rebo la sensació de que el mar, com un Cupidos qualsevol, em dispara una fletxa petrificada cap a mi...

Primera entrada

Aprofito l'avinentesa de les noves tecnologies per exportar les darreres impressions...

Impressions ja siguin causades per la neu, el gel o pel mar, però per aigua en el fons, mare de tot el conegut, i caldo primigeni...

Donada la premura de temps, ho començaré pel mar, el Nostrum, el d'aquí...

Tant de dia com de nit... sempre mar, i tant de bo sempre "nostrum"...