Diafragma: de març 2006

Reflexaigua

Es veu ben clar que lo meu es l’aigua: rius, salts, neu, gotes, pluja, rosada, reflexes.... Serà per que cada cop n’hi ha menys ? Reflexió d’avui...

Móns 3

I un altre de més petit dins d’un altre de petit... Tot es una qüestió d’apreciacions. Li dedico la trilogia (encara que no la vegin) a tots aquells “senyors importants”, que moltes vegades, volguent-nos fer sentir mes petits, ens fan sentir mes grans...

Móns 2

Un altre mon més petit dins d’un altre de gran... Un esquitx en mig de milions d’esquitxos....

Móns 1

Un mon gran dins d’un altre de mes gran...

Soriu-Mont

Difícil i especial presa de la negra nit que envolta les contrades de Soriu-Mont, en moments molt específics de percepció per part de l’aura personal....

LLunyania....

El meu record en aquesta hora tardana, o gairebé primerenca , per una persona especial que està en el gran Madrid i per una altre, també especial, que està en el petit Puigcerdà.... Bona nit a tots dos.

Aiguada

No hi ha com tenir poc temps per a prendre decisions ràpides... Unes poques gotes d’aigua fresca, acabades de caure del cel, capaces de fer-nos passar els “mal de cap” del dia.... I sinó, de nou petits móns dins d’altres petits móns....

Recuperar la línia....

“Important” en els nostres temps, restar sense “xarxa o connexió”.... Des del dia 1 de març, que per un caprici de Borsa, de compravenda d’accions, m’han “traspassat” d’una companyia a una altre, i fins el passat dijous16, i gràcies a un “expert en tuning d’ordinadors”, la vaig recuperar, la línia vull dir...
De fet, i ben mirat estava força tranquil sense tenir que actualitzar-la, i, ara, mira per on, ja m’hi haig de tornar a posar....
Això si que es un autèntic cuquet, ja que per moltes fotos que busqui, mai trobo la que hi hauria d’anar, fins que decideixo que es la meva, i que hi puc posar la que vulgui... Be, doncs seguirem, fins al proper “canvi borsari”, que esperem tardi força....
Per cert, i seguint en la “línia”, a que semblen dos cors entrellaçats d’aquests que a cops es graven en els arbres ?
Salut

Relleus egipcis a La Calma

En el Pla de la Calma, pujant pel vell camí de Puigrau, regirat mil vegades pels ullals dels senglars, buscant esmorzar, dinar, berenar, sopar, o el que sigui per “papejar”, hi hem trobat uns rastres de cavalls o cavallers, talment podrien ser genets egipcis, que en un nombre molt elevat, envaïen un terreny o camp de batalla per a guerrers de a peu....

Guerrers de a peu, no perdem aquesta virtut en favor dels “cavalls”, i sobre tot del nostre entorn natural.....

Canvi de terç...... i seguim jugant

Tantes ocasions (jo també ho he fet, eh) que hem dibuixat, pintat, acolorit amb aquarel·les, oli, anilines, etc., coses o paisatges complicats.... I amb lo senzill que es un corriolet d’aigua neta i transparent, corrent per unes pedres tacades.... A cops, es veritat que el mes senzill pot resultar el mes inaccessible o assolible de gran part dels desitjos o anhels de les nostres vides.....

Per pensar-hi. Mentrestant l’aigua, igual que el temps, seguirà corrent i mai mes tornarà a passar per aquell punt de la nostra vida.