Melancolia

Encara que no nova, si renovades les ganes, cada any més, de seguir l’estret contacte amb el mon del silenci, coneixent o reconeixent de nou cada dia a totes les seves criatures.... També que per a molts anys puguem renovar aquest contacte.

Cumple.....

Un dia més, un any més, amb l'esguard posat cap el futur, a cops incert, a cops dubtós, com si mirés des d’una finestra que incorporés multitud de marcs i paratges, fins gairebé l’infinit. Moltes felicitats a tots aquells que s’han recordat de mi...

La fada del castanyer dormint...

Aquesta era una fada dormida, que encara que la vaig visitar tres cops, mai la vaig poguer despertar perquè em concedís algun d'aquells “desitjos” amagats que tenim tots. El jurat va creure-la mereixedora d'un accèssit. Gràcies per la seva paciència, doncs alguns ja sabem que es fer de jurat...

Estels de gel

Aquesta va ser la 2ª opció del jurat, que em va concedir l'honor de "pujar" al pòdium, com si fos un Fernando Alonso, encara que sense córrer... Gràcies als "triadors"

Bones notícies

No tot poden ser crucifixions, que sempre n'hi solen haver més del compte, sinó que també hi ha alegries. En el passat concurs del CESC s’em va atorgar un accèssit i un 2on premi, per dues fotografies que demà ja us ensenyaré, perquè s’em ha fet molt tard, i la carrossa de la "ventafocs" em desapareixerà i hauré de tornar rodolant a dalt la carabassa....
L’únic que no he pogut esbrinar, es perquè tothom reia..... (?)

Verges 2006 V

I així, i aquí s'acaba el drama teatralitzat pels meus companys vergelitans, el treball de tot uny, amb la crucifixió, l'arrepentiment del centurió, la juguesca de la túnica i la davallada de la creu.... El meu petit homenatge a tots aquells que ho van començar, entre ells dues persones entranyables, en Carlos Font i en Pito Reberté, que en els anys 50 hi van volcar tota la técnica disponible en aquell moment, des de micros penjats en cables, que la tramontana feia xiular, fins els primers reostats fets manualment, i focus de colors. LLástima que un d'ells ja no hi sigui per a poguer comprovar la continuïtat i l'evolució tecnológica que representen aquests 56 anys i pico....

Verges 2006 IV

Tots s'integren en el drama sagrat, peró alguns mes que altres, entre ells el que fa de "Deu", i també els sayons, que son els que s'enduen les mirades entre sorpreses i esverades del públic assistent.

Verges 2006 III

Grans i petits, centurions, portadors de insignies i escuts, manaies, tots senten aquella tarda i nit del Dijous Sant com la mes important de tot l'any.

Verges 2006 II

Uns dels homes mes respectats de la processó son els centurions. No es pas ben fácil arribar a centurió i n'hi han que han rebut fins i tot homenatges pels anys que fa que ho eren ... Per a molts anys doncs !

Verges 50....... 56 anys després

Si alguna cosa hi ha representativa per a mi, empordanès i vergelità, es precisament el Dijous Sant de Verges, amb la seva processó, que comença realment al fil de la mitjanit, aquesta any amb una lluna plena que enamorava i amb una temperatura fresqueta, però no gelada, i que acaba precisament amb l’ancestral Dansa de la Mort fent el darrer ball dins de l’església, escena apreciada i esperada per a la gent del poble, i per alguns “sibarites”, cada any més, per allò del dir-s’ho a cau d’orella. Realment impressionant.... Per cert, la foto es de la Montse, bona aprenent i col·laboradora en aquests temes...

Renovació...

Avui una fulla ha caigut, segurament per donar-ne pas a una altre, verda nova, plena de saba, però en un últim intent de tornar al seu origen, a lo millor espontàniament, s’ha fos amb un abraçada amb la fusta, el tronc, que encara que polit, constitueix la matèria base... Com sempre, per aprendre alguna cosa, només que sigui per encomanar la frescor de la gota que cau... Salut

Compartir

Abans d’ensenyar res, hi ha quelcom important a aprendre, potser compartir... Si l’equip es bo, les coses funcionen, ...i l’equip era bo (amb perdó).

Felicitat

Només cal veure la cara transfigurada i poc habitual que es pot posar, després de quasi 40 minuts d’immersió, encara que amb l’aigua força freda, però desprès de flotar, ingrávid, enmig de tots aquells animalons de l’any passat (morenes, escórpores, neros, orades, sargs, mòlleres, etc.), en la Reserva de Les Illes Medes, això si, tots una mica mes crescudets... Ah, i l’immersió amb una quasi immillorable companyia (només ens en faltava un...) Bona carregada de “piles” per a la setmana. A veure si demà i podem posar un peixet o peixot dels que vam observar...