I per fi, el que buscava..

No essent un any massa bo per a les orquídies, aquesta anachamptis pyramidalis va ser l’únic exemplar un pel presentable que vaig trobar, ja que les altres espècies del temps, o eren molt passades, seques o no hi eren...

Mes a la fresca

Gairebé enterrada entre les llenties de la bassa, aquesta si que no passava gens de calor; tot i deixar-me acostar fins prop de 1 metre, ni va fer intent de fugir, sabent que avui sortiria a la “tele”...

Nadons...

També els gallarets, quiquirics, badocs, o com en vulgueu dir, tenen una silueta increïble, fotografiats de molt a la vora...

Alguna cosa més

En la darrera escapada del dissabte 27 cap a els voltants de El Brull, apart de la forta sequera, alguna cosa més vaig trobar, per exemple aquest exuberant “peça” blava, que s’hi fa molt sovint i que es espectacular d’enquadrar d’aprop, sobretot a contrallum.

A tope...

Es podria dir que hi hagut de tot: neguits, feina, compromís, favor, comunicació, alguna petita alegria, bons desitjos, contactes, un pel de relax, desmuntatges, planificacions, ......, en fi a tope. Tot el contrari del tranquil vol del voltor, que girant una mica el cap sembla que ens digui “aquests estan bojos, amb lo tranquil que s’està aquí dalt, només fent una sola cosa”..... Està vist que no n’aprendrem mai... Be, crec resulta el moment adequat per fer una “desconnexió”, encara que sigui temporal...., per no interferir.

Desgel...

Per tal de no resultar tant transcendental, aporto una imatge, senzilla peró molt estimada, que voldria ser símbol de comunicació i desgel de paraules i idees amb tothom...

Caiguda

Encara que en primavera, hi ha algunes fulles que resten en els arbres, i que cauen. Moltes vegades solen ser les de dalt de tot, les més altes, fent-nos conscients de que per alts e inassequibles que creiem estar, sempre acabem a terra (o a l’aigua), convertint-nos en l’humus o matèria bàsica per a la continuació del cicle vital, en el fons, el nostre gran final....Gran lliçó d’humilitat

Diumenge, 14,mentre l'Alonso corria...

Primer les dolces anthies posades entre els coralls vermells, l’impacte de la cova, gran, però sempre una mica sobrecollidora. Amb els corvalls, sempre tranquils, però en pla guerrer a les parts altes del forat; els meros o neros, avui quasi es deixaven acariciar, malgrat el gran tamany d’alguns d’ells. Però si alguna cosa hem de dir, es que era el dia dels pops: n’hem trobat forces, grans, fins i tot amb ganes de jugar, els hem acariciat....

Era un dia especial, del que n’esperàvem menys, hi ha sigut mes, encara que individualment, a lo millor ens hagin quedat coses per fer o dir... Chi lo sá ? Només el mar, que amb la seva immensitat, es capaç d’ensenyar-nos els seus secrets i les seves criatures, però només quant vol, no sempre, igual que les persones, que en moltes ocasions només ensenyem el que volem o el que el que volem que els altres vegin.... Uf, a aquestes hores “bruixes” surten sensacions no habituals...

Diumenge 14, per mar, peró per sota...

Part del que ara s'en diu "la penya", i hi faltaven en Feli, la Mònica i en Xavi, a la cova de La Vaca, a la Meda Gran.

Dissabte 13 (II).....

Que de fet, buscàvem, i vaja si ho vam trobar, un bon prat d’orquídies “serapias lingua”, que feia un goig d’aquells...

Dissabte 13, per terra...

Aquí tenim, com jo i com sempre, arrossegant-nos per terra, un bon amic i company, per mes senyes “D-70 tero”, però barallant-se amb una Sony F-828, que ja la li toca fer-ho de tant en tant.

I qui ho veu......2

Can Vernedes 2. I qui ho veu, o ho veurà, palauencs......

Qui ho a vist.... 1

Can Vernedes 1
Amb aixó quasi está dit tot

Somni....

No abarateixis el somni,
res més que això tinc per dir-te, si vols.
No abarateixis el somni,
que és com l'estel que hi ha al fons del camí.
Si cal, refarem tots els signes
d'un present tan difícil i esquerp,
però no abarateixis el teu somni mai més.
Que ens han fet preu per viure
i el viure a voltes té el preu de dir prou.
Prou de renúncies mediocres......
(LLuis LLach)

Opció personal i intransferible

Reivindico personalment el dret a ser i existir tal com es cadascun, sense traves, sense censures, sense gaires objeccions, mai com una fàbrica parada i desmantellada, testimoni mut d’un passat adelerat, mai com una xemeneia sense fum, mai com una banderola, de colorets o blanc i negre, tant li fa, sotmesa a qualsevol “bufada/es”.
La llibertat exterior comença per l’alliberament i la pau interior...
Aquesta es la meva recerca....Altre cosa es que a arribi a assolir-la mai totalment, o que em quedi pel camí.

Festival de......tot (i 2)

Entre pocs i molts, es van necessitar a tots aquests “elements”, als qui, si els hi aplico nom, podrien estar en la secció de “primats” del Zoo de Barcelona, ja que es va necessitar tota aquesta “força” perquè una dona embarassada, una parella amb dos nens de 4 a 6 anys, una altre parella mes gran, amb un gosset, i a un servidor, que només volíem sortir, i ni es podia ni ens deixaven.... això si, els walkies treien fum, fum, com en el xemeneia amunt del desembre... Llàstima no haver estat el Sr. Clos o el Regidor de Mobilitat, per veure amb la “efectivitat” amb que es van moure.....i el cas que ens van fer.

Festival de......tot (1)

Com a per tot, hi havia de tot: molta gent, pocs avions, molt espectacle, poc espai, molts cotxes (massa), poc temps de gaudir-ho ( prop de 1’ 30”), molta mala organització, poca educació, etc. ... però es va poguer resistir i vam fer alguna foto agraïda.

Flama lluminosa

No sols flama sino llum es el que busquem, en general tots, en la vida. Que tinguem sort de trobar-la, en aquesta recerca diária.

Desitg..

Per una bona colla de motius i simbols, poso aquesta imatge, que pot o vol dir moltes coses....