Diumenge, 14,mentre l'Alonso corria...

Primer les dolces anthies posades entre els coralls vermells, l’impacte de la cova, gran, però sempre una mica sobrecollidora. Amb els corvalls, sempre tranquils, però en pla guerrer a les parts altes del forat; els meros o neros, avui quasi es deixaven acariciar, malgrat el gran tamany d’alguns d’ells. Però si alguna cosa hem de dir, es que era el dia dels pops: n’hem trobat forces, grans, fins i tot amb ganes de jugar, els hem acariciat....

Era un dia especial, del que n’esperàvem menys, hi ha sigut mes, encara que individualment, a lo millor ens hagin quedat coses per fer o dir... Chi lo sá ? Només el mar, que amb la seva immensitat, es capaç d’ensenyar-nos els seus secrets i les seves criatures, però només quant vol, no sempre, igual que les persones, que en moltes ocasions només ensenyem el que volem o el que el que volem que els altres vegin.... Uf, a aquestes hores “bruixes” surten sensacions no habituals...