Seguint amb l'efímer I...

Com cada any, i en aquesta època, al petit cactus rodó li surten uns quants “bonys” peluts, que en dos o tres dies, creixen, esclaten i es panseixen, a la mateixa velocitat que ho fan també un munt de coses, sensacions i estats de la gent, o nostres també.... La fotografia es del matí d’avui 13 de juny, a la nit o demà matí, ja no existirà ....