Rauxa 3.... festiva

No valdria dir que hi ha rauxa... Hi ha festa, hi ha espectacle, divertiment, soroll (molt), companyerisme, sincronització, treball d’equip, etc.... En tot cas en podríem dir, donat “el dia canviat”, hi ha una rauxa alegre, que potser ens serviria per trencar definitivament aquest curt cicle...De totes maneres, “l’animaló” i el fotògraf, encara que puguin semblar enfrontats, jugaven a veure qui s’acostava mes a qui (el final no el sabem).... Salut a tots.

Inversió...

Quant les coses, fets o circumstàncies canvien, en podríem dir, extrapolant la paraula, que s’inverteixen... La qual cosa comporta moviments o canvis (valgui la redundància), adaptatius. Ja sabem que hi ha poca aigua, que no ha plogut, que en gastem massa, que l’aprofitem poc, etc., però valgui aquesta imatge, totalment “adaptada” al medi, amb la fulla, l’aigua, les algues, fins i tot el reflex o les bombolles, com exemple de dia d’aquells que “no n’hauries donat un duro” o 3 cèntims d’euro, però que al final “s’ha invertit”, ha canviat, ha sigut diferent, divers, comunicatiu...i més coses. Gràcies a tots aquells que pensen i fan que això encara sigui possible....

Rauxa 2.....

Quant les circumstàncies no son el que volem (moltes vegades), el canvi que s’ens opera pot ser “mortal”, per amics, companys, coneguts o familiars...Surt tot el que no hauria de sortir, normalment de cop i per un forat petit, desordenat, punyent, agressiu, com estenent al nostre voltant una espècia de fortalesa perquè ningú ens pugui arribar, ni en be ni en mal.... Amb lo “fàcil” que “podria” ser dialogar, sobretot escoltar, recollir, i no deixar, com en la composició, l’entorn (un mateix) totalment desgavellat... i a més amb la sensació de que el desgavell es prolonga en l’espai cap a l’imatge (els altres)... Amb les meves disculpes per les accions mal dites, fetes o enteses....Salut.

Menys seny 2....

De ben segur que només ho pot fer el temps...Abans ens era molt mes freqüent riure, rèiem per qualsevol cosa, sempre o quasi estàvem amb el somriure als llavis... Ja se que ha passat temps, que pujats a dalt del “doni” de Kandooma, amb el “Maradona” i el “Sunrises” a l’altre costat, desprès d’haver submergit a Shark Reef, no et quedava quasi cap mes sentiment que aquest, de plenitud, felicitat, nirvana, o com ho vulgueu dir... Lamentablement avui no es així...i ja quasi només ens queden les imatges i el record...

La Rauxa.....

Aquesta seria l’altre cara, actual, desenfadada, fora de context per a mi, però atractiva, amb “ganxo”, no massa fàcil, encara que n’he trobat un pou, i com “aiguader” que soc, a veure que en puc extreure: son imatges mes punxents, poden transmetre altres sentiments menys relaxats, però hi són, existeixen i mal que ens pesi, haurem de conviure amb ells i els heretaran els nostres descendents.... Fins demà (o a l’altre, depèn...)

El Seny....

Encara que serien aquestes les imatges per a tancar un dia, de relax, de tranquil·litat, de serenitat, de moltes coses acabades amb “at”....realment no es així, i per desgràcia no es així, i per altres mil motius personals, familiars, amicals, socials, polítics, i molts d’altres que m’oblido. Donat que hi ha una tongada nova, diferent, d’imatges recents, jugarem durant uns dies un joc de contraposicions, rar, fins i tot estrany, però molts cops, comprensible....(encara que no per a tothom)... Salut

La sireneta...

Era una vegada una sireneta, que com totes te una immensa curiositat per a totes les coses...Està en l’època de la descoberta, època que representa perills i paranys, època que representa vivències i experiments, època en que la representació gairebé no te fi. època de viure-la amb l’intensitat pròpia de l’edat... Després ja vénen altres èpoques en que perills, vivències, paranys i experiències, es barregen fins a punts inimaginables...Punts i/o moments, en que potser cal que el pare Poseidó, que tots portem a dintre, tregui el trident i ens faci fer una mena de llista amb totes les coses que volem, pros i contres, avantatges i desavantatges, sis i nos, i al final....ens doni el valor de triar allò que realment volem fer, encara que ens costi, doncs no sempre els sis son el mes fàcil i els nos el mes difícil...De nou, ànims, valor i empenta a totes les sirenetes (o sirenots) que es puguin trobar en un estat similar....Això vol dir que encara son VIUS de veritat... Salut a tots els que s’ho mereixen, be, i als altres també, que si en tenen, i/o si troben, igual millorarem una mica aquest tros de terra (i d’aigua) que ens resta...

Nous ànims, nous valors...i ja no es ahir.

Totes les monedes tenen dues cares, i totes dues son bones, encara que diferents...A vegades cal mirar cap a dintre nostre, per adonar-nos que nosaltres funcionem igual, amb dues cares, que haurien de ser bones (poden no ser-ho), però si poden ésser diferents. En un cas, el d’ahir, hom sembla que ha fet la fotografia en un racó de món, perdut al mig del Carib, en una platja solitària, etc. Només cal veure l’altre, per adonar-se de que es el mateix, però diferent, de cara a la gent, enfrontant qualsevol “gest” passat, amb la mateixa “elegància”, amb un tarannà diferent, nou, ect. Per això, el canvi de paraules i la novetat (ja vella) del passat, recent, però passat. Salut i l’intent “generalitzat” d’encoratjar i de repartir ànims....a tots els que s'els mereixen.

Nous valors, nous ànims...

Només cal veure com passa el temps, cada dia cal cercar nous valors, cada dia cal cercar nous ànims, cada dia caldria “canviar” algunes coses, cada dia vell o rutinari, caldria incinerar-lo per fer-ne un de nou, mes esplendorós, mes atrevit, mes diferent, mes “adequat o no”, però NOU... I si no, mireu a l’Ariadna com n’ha après, quasi a la primera, de fer “cues de cavall d’aigua”... la resta o fa la màquina sola.... o quasi...
Salut i endavant a tots els nostres...