Menys seny 2....

De ben segur que només ho pot fer el temps...Abans ens era molt mes freqüent riure, rèiem per qualsevol cosa, sempre o quasi estàvem amb el somriure als llavis... Ja se que ha passat temps, que pujats a dalt del “doni” de Kandooma, amb el “Maradona” i el “Sunrises” a l’altre costat, desprès d’haver submergit a Shark Reef, no et quedava quasi cap mes sentiment que aquest, de plenitud, felicitat, nirvana, o com ho vulgueu dir... Lamentablement avui no es així...i ja quasi només ens queden les imatges i el record...