27, Enigma permanent...

Algunes persones de Palautordera i també de Sant Celoni, estan i estem “terriblement” preocupats per un misteri “ a la vora del foc”, que succeeix en el riu Tordera, en TM de Santa Maria, molt a prop d’una zona esportiva, on, “miraculosament”, en un tram de poc mes de 60-70 metres, desapareix, “xuclat” per la mateixa ...(?).... un cabal preciós d’aigua corrent i neta, restant-hi mes avall, només que les pedres i la sorra.... Crec que s’hauria de fer o formular un “conjur” a la fada fACA, a veure si ens aclareix aquest problema definitivament..... Que, per altres costats, a lo millor també ens el podrien “aclarir”....

25, Matagalls

El diumenge vam pujar al Matagalls amb el José Antonio, un bon company i amic, apart d’extraordinari professional, fill de la Franja de Ponent, però a qui li entusiasma el nostre Montseny. Només per que veieu el temps que portàvem parlant-ne, hi he posat la foto comparativa del 25 de febrer, amb la del 25 de juny. També per a molts anys!!!!!

23, Revetlla "tranquila"...

També te una certa importància que una colla de amics, a més de veïns, es trobin per novè any per a celebrar la revetlla de Sant Joan. Fent una petita associació, fa anys que hi havia qui encara els hi faltava néixer algun fill, i d’altres estaven amb l’orella “capgirada” cap els petits walky-talkies, per si un cas..... Moltes felicitats a tots ells, ja que n’eren 17, entre grans, mitjans i petits.

21, Aniversari

Com passen els anys.... L’Ariadna ja n’ha fet 10. Ha sigut el fet més transcendent de la setmana (i falten les espelmes), però en aquest cas, ni calen. Moltes felicitats i per a molts anys !!!!!!!

La gota.....ara falta el got.

Quant tot (autèntica fal·làcia) sembla que tira, a les hores no tira...Un ja no sap perquè es, jo diria que donat el moment, no vol ni analitzar-ho...Pot ser no valgui ni la pena. Cansats de toves dureses, de mitges tintes o senceres (no del color que un espera), ja no se sap si es el turment xinès, la txeca del 36-39, la bota (gota) malaïa....el que si es cert, es que hi ha una gota d’alguna cosa, a lo millor d’essència, pura encara, però que per dura que pugui semblar (de gel), un dia pot caure i fer vessar el got... Apa, que avui la cosa no es rodona, sinó que te cantells, i son tallants.... Salut per a tots els esperits oberts, encara que alguns no ho manifestin...

De nou l'incertesa del no sé....

Pot ser la desequilibrada combinació entre aigua, fang, fulles seques-molles, ombres, medi transparent (aire o aigua ?), arribi a conformar una petita i simbòlica anarquia, que per casualitat (o hauríem de dir causalitat ?), gairebé te o pot tenir estètica, amb cap o moltes lectures..... I amb això si que no s’hi pot fer res, no te remei, no cal prendre aspirines: o t’arriba o no t’arriba, i com diuen a la tele, “hasta aquí puedo leer”. Salut a tothom, sobre tot als que s’ho mereixen....

No sé,....pixallits tal vegada ?

Ja no ho sé, cada cop es mes fort l’impuls d’escriure automàticament, sense pensar, deixant que sigui l’esperit i no el cervell el qui et dicti les paraules.... Ja en som molts que estem cansats de moltes coses, ja en som molts que pensem que encara es poden arreglar coses inarreglables, ja en som molts que ni somniem, degut al mal gust que tenen alguns somnis.... ja en som molts que.... tantes coses....
Que son: ombres, fulles, branques, deixalles, el sol, un llum, aigua, petroli, pixallits ? ... Es igual, en aquest cas, que sigui el receptor l’intèrpret de la imatge. Amb això en tinc prou....de moment.

Escriu-me aviat II....

Escriu-me aviat; cada mot un gest, cada frase una mirada. Escriu-me aviat i, en tant que puguis, omple el buit de les paraules. Cada síl.laba, un poc de la persona aimada, i amb les "os", els teus ulls i amb les "tes", les espatlles. (Lluis LLach)
A cops, es ben fácil posar una mica d'imaginació i una fotografía a qualsevol poema o cançó, només fa falta restar "una mica despert"....Salut

Escriu-me aviat I....

Escriu-me aviat. No tardis més, no deixis que l'angoixa em guanyi. No facis de la soletat la meva fidel companya. Fes-me veure el teu cos enmig de les teves paraules, i amb les "os" els teus ulls, i amb les "tes", les espatlles. (Lluis Llach, igual que Henri Cartier-Bresson, sempre el meu mestre, sempre inspirant-me...)

Cançó de rem i de vela...

Perquè a la platja hi arribi l'amor, hem de tenir una miqueta de calma, i una gavina pel cel adormit, una gavina i una aigua ben blava. (Josep Mª de Segarra, nº XIII)

Pluja d'anhels...

Per acabar la “col·laboració” d’avui, res mes que una altre abstracció, davant d’una setmana que si no es complicada, de ben segur que ja es complicarà ella sola.... Talment una pluja d’anhels sobre un llit de falguera. Tants i tants anhels, desitjos i il·lusions que no tenen ni la sort de caure en un llit així, i poc a poc, es van secant, perdent, fins que algun vent, càlid o gèlid, s’els enduu mes enllà del nostre abast... De totes maneres un fort desig d’una bona setmana per a tots, especialment per aquells (ojalá que en fossin més), que perdeu alguns minuts del vostre temps llegint coses d’aquest caire...

Orquidiabstracció

Res com poguer donar-se un tomb pel Montseny (ell és sempre allà dalt, esperant-nos), i pels voltants de Can LLeonart, rar serà que no ens trobem amb una, o forces orquídies del gènere de les dactylorhiza, subspècie fuchsii, que estan desitjant que ens hi acostem per ensenyar-nos els seus secrets i esplendor, i en aquest cas, fins i tot un insecte polinitzant-la (quina sort !!).

Aigua tornasolada

Una altre abstracció, aquest cop aquífera, d’alta muntanya, com si fos un gran o petit desgel, d’aquelles amb força d’expressió o impacte, i potser que no han sigut, no son o no seran valorades o enteses amb la seva essència... Dur però clar, o mes ben dit, clara, i transparent, com aquesta aigua de la riera de Santa Fe. Que la assaboriu....

Abstraccions.....

Donat el tarannà de les coses, avui en dia, el millor es fugir cap a la abstracció, que treu mals de cap, queda be, ningú l’entén, es intel·ligent, no l’has d’explicar perquè per alguna cosa es una abstracció, etc... Avui n’he trobat una, que quasi es també una “A”, i que si us dic que representa un milió de coses per el meu jo intern, us ho haureu de creure. Doncs apa, valgui com a símbol d’avui, i veure que ens “abstreu” o “distreu” demà. Salut

Seguint amb l'efímer II...

Fins i tot, amb aquesta transició tant ràpida, dóna temps d’assaborir la bellesa d’aquesta gran quantitat d’elements, objectes, natura i també persones, a les que hi passem pel costat intentant a cops d’impregnar-nos d’allò que es impossible, donat el seu caràcter efímer...

Seguint amb l'efímer I...

Com cada any, i en aquesta època, al petit cactus rodó li surten uns quants “bonys” peluts, que en dos o tres dies, creixen, esclaten i es panseixen, a la mateixa velocitat que ho fan també un munt de coses, sensacions i estats de la gent, o nostres també.... La fotografia es del matí d’avui 13 de juny, a la nit o demà matí, ja no existirà ....

Naixements efímers...

Avui a l’Ariadna li ha sortit de la crisàlide la primera papallona del cuc de seda. Ha sigut tot un aconteixement, fins i tot donada la seva efimereitat, comparable a tantes i tantes coses i fins i tot persones, en l’essència del fet....

Vol amb companyia....

En d’altres moments, el vol pot restar interromput momentània, temporal o definitivament per un company, per un altre “buscador de tresors”, amb qui compartir, encara que només sigui assentat en un banc, les “extraordinarietats” o les “quotidianitats” de cada dia, hora o instant.... Per a tots aquells que ho aconsegueixen, i que un altre cop, fugisserament canvien aquell fragment de temps, que podria ser mort, per un de viu.... Felicitats !

Vol solitari

Un no pot desaprofitar mai res. A cops es només una impressió fugissera que hom vol transmetre, a lo millor sense cap pretensió, i a cops, aquella “sensació” o impressió es torna important per a qui la sap rebre.... I, ai del que l’hagi perdut, potser mes endavant, tal com ho diu en LLach en “La taverna del mar” –I fa memòria del plaer que va frenar, cada albada de goig que es va negar, cada estona perduda que ara li fa escarni del cos llaurat pels anys.....- ho trobarà a faltar. Que així no sigui....

Salpatxot 2

Ja ho he dit, ampolles a pilons, bosses i caixes mal organitzades, briefings en quatre idiomes (be, deixem-ho en tres i mig),sort del Tony Murray sènior, que sempre procura que no et barregis amb la massa i ho puguis fer mes tranquil·lament. Com deia, només ens hauria faltat el dofí passejant per entre les barques.... Salut

Salpatxot 1

Com en els vells temps de la “Paraguay II” amb en Joan, i les companyies habituals de l’època sabadellenca: en Pere o els Peres, la Mercè, els Jaumes, en Gabi, l’Español, en Carles, Aureli, Montse, i un etc. molt llarg....Sortir al Salpatxot era com “poca cosa”, però ben feta, ben orientada amb la brúixola, era una de les mes tranquil·les i també variades, i mes amb un mar i sol com avui.... Ha sigut una retrobada, i mes anant sols, amb una pila d’estrangers, cadascú pel seu costat.... De veritat, tranquil·la, suau, dolça, com si “l’oblidat” Salpatxot ens rebés de nou en els seus braços, en un dia esplèndid.....Gràcies

El quart...

Ah, i com que he dit 4 companys, ens en faltava un, en Jesús, que també s’ho ha passat la mar de be. Estem disposats a portar-ni molts mes, o sia que si en coneixeu que ho vulguin provar, ja ho sabeu, endavant les haches.....

Mes homes-peixos...

Avui hem contribuït a que 4 companys mes coneguessin l’aigua, el mar, però per sota. De veritat que entusiasma veure com la gent es meravella del que hi ha i sobretot de lo be que s’hi sent... Lloc: Illa Mateu, a prop de Montgó.

Renovar-se o .....

Jo ho diuen, que a mal temps , bona cara, que a un dia dolent se li pot posar un final bo, que renovar-se o morir, en fí.... i moltes d’altres.
Com a mostra de renovació, canvi o de nous objectius, primaveral i “atrevit” al mateix temps, “descol·loco” d’un arxiu a un altre, aquest parell de princeses (o mes ben dit, de príncep i princesa) com a símbol de renovació....Bona nit.

Simpatia

Una cosa que, modestament crec que no ha canviat massa: el bon fer, la simpatia i també la bellesa de les gironines, de les que la foto ens en dona un bon exemple.... Que per a molts anys....

Ciutat inmortal

Molts records de Girona, de l’època militar, cents, milers....Com ha canviat, segurament no a tant malament com altres ciutats mes centralistes.... He retrobat la Pujada de la Força, el bar L’Arc, també l’Angelot (avui un restaurant), l’Arcada a al Rambla, els ponts.... Quanta vida jove invertida allà dins en només 17 mesos...

Vol ràpid

Improvisació pura: sol, aigua i un vol ràpid a dinar, amb passejada posterior...

Companyia

Si, a més, ho pots fer en bona companyia o poc habitual....

Festa

Festa de per si ja vol dir meravella, en el llenguatge de un dia de la setmana (en aquest cas dijous)....
Però si es a la cala de Sant Francesc, a Blanes, amb aquesta “gentada” encara més...

Per a l'Alex..

Per a no seguir amb aquest tarannà tant transcendent, li dedico aquesta ballarina amb faldilla vermella a l’Alex, investigador nat, buscador de formes i miniatures, bon fotògraf, poeta, artista i amic, a qui no he pogut enviar res per falta de..... a veure si ho endevineu : TEMPS.

Salut

Retorn...

En Carles, la Carme, l’Arnau, l’Aureli, en Mau, la Laia... i en Quim, (a sobre la foto no l’he feta jo, sinó la Teresa)...

El temps ha passat, tots han i hem crescut, en molts i diferents sentits. N’hi a que s’han casat, que tenen parella fixa, o n’han tingut, que ténen fills, que son avis...

Tot el conjunt es una sensació, per a mi molt especial, ja que representava deixar anar un aligot jove, malmès per un caçador i recuperat després, cuitant-lo durant les darreres 14 o 15 hores, amb escalfor, tremolant una mica, amb unes ganes de volar i alliberar-se com suposo que no ens podem ni imaginar... i qui sap, a lo millor fins i tot amb gratitut, ja que va fer un tomb pel voltant nostre i va marxar....

Avui, per mil motius diferents, personals, que poden o no venir el cas, “desenterro” aquesta imatge, perquè poques vegades he tornat a reviure aquesta sensació o sentiment....

I m’agradaria tornar-lo a reviure, per fer-lo fins i tot durar, ja que resumit, de rellotge, es només un instant...

Gràcies als que hi eren, i també els que no hi eren i van venir després, ja que entre tots, els uns i els altres, em lluitat i lluitem per a millorar un munt de coses, començant per nosaltres mateixos....