Retorn...

En Carles, la Carme, l’Arnau, l’Aureli, en Mau, la Laia... i en Quim, (a sobre la foto no l’he feta jo, sinó la Teresa)...

El temps ha passat, tots han i hem crescut, en molts i diferents sentits. N’hi a que s’han casat, que tenen parella fixa, o n’han tingut, que ténen fills, que son avis...

Tot el conjunt es una sensació, per a mi molt especial, ja que representava deixar anar un aligot jove, malmès per un caçador i recuperat després, cuitant-lo durant les darreres 14 o 15 hores, amb escalfor, tremolant una mica, amb unes ganes de volar i alliberar-se com suposo que no ens podem ni imaginar... i qui sap, a lo millor fins i tot amb gratitut, ja que va fer un tomb pel voltant nostre i va marxar....

Avui, per mil motius diferents, personals, que poden o no venir el cas, “desenterro” aquesta imatge, perquè poques vegades he tornat a reviure aquesta sensació o sentiment....

I m’agradaria tornar-lo a reviure, per fer-lo fins i tot durar, ja que resumit, de rellotge, es només un instant...

Gràcies als que hi eren, i també els que no hi eren i van venir després, ja que entre tots, els uns i els altres, em lluitat i lluitem per a millorar un munt de coses, començant per nosaltres mateixos....